Marta...agrait per unes paraules d'anim

La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.

Les barques que al mati tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'esglesia humil i menuda
i entre la boira, perduda
llunyana y grisa, la ciutat.

Em parlen de Marta...


Joan Manuel Serrat